1.     LLENGÜES DEL MÓN

1.1.    Llengua i cultura

La llengua o idioma és una manifestació del llenguatge humà. És una eina de comunicació entre els individus d’una mateixa comunitat lingüística. Les llengües són un vehicle per expressar els pensaments, un instrument per a la creació literària i una mitjà per adquirir i comunicar coneixements. Les llengües són un mitjà de transmissió de la cultura d’una generació a la següent. Cada llengua és una manifestació fonamental de la cultura d’un poble o societat i un element d’identitat col·lectiva. La diversitat lingüística és un dels grans patrimonis culturals de la humanitat.

1.2.    Diversitat de llengües

Actualment, al món es parlen unes sis mil llengües diferents. Malgrat la gran diferència de sons i paraules, totes les llengües es poden traduir entre elles. Això ens demostra la unitat de gènere humà, que a tots els idiomes els seus parlants comparteixen una mateixa estructura mental bàsica.

Les llengües poden classificar en famílies lingüístiques, que són els grups de llengües emparentades que tenen el mateix origen. Cada família lingüística comprèn diverses branques o grups més petits, amb característiques comunes.

1.3.    Les llengües del món

La majoria de les llengües que es parlen a Europa, al sud-oest d’Àsia i a l’Índia són de la família INDOEUROPEA. Aquest inclou diversos grups, com les llengües romàniques, les germàniques i les esclaves.

La divisió lingüística i geogràfica no sempre coincideix, ja que és freqüent trobar llengües que s’estenen per territoris molt allunyats dels nuclis originaris, fins i tot en altres continents. Aquest és el cas de l’anglès, l’espanyol, el francès, el portuguès o l’àrab. Les causes d’aquest fet són els moviments migratoris i les dominacions polítiques que s’han produït al llarg de la història.

1.4.    Llengües dominants i llengües minoritàries

Més de 95% de la població mundial parla tot just 260 llengües, mentre que el 45% en parla cinc: el xinès mandarí, l’anglès, l’espanyol, el rus i l’hindi. Si hi afegim l’alemany, el japonès, l’àrab , el bengalí, el portuguès, el francès i l’Italià, arribarem al 60%. Unes altres 50 llengües tenen entre 10 i 100 milions de parlants, i unes 200 més entre 1 i 10 milions.

D’altra banda,el 5% de la població mundial s’expressa en alguna de les més de 5.700 llengües que tenen menys d’un milió de parlants. Cal assenyalar que la meitat de les llengües del món són parlades per menys de 10.000 persones, i una quarta part, `per menys de 1.000.

1.5.    Perills d’extinció

En general, les llengües no tenen una existència  gaire llarga. Pocs idiomes arriben a superar als 2.000 anys; algunes excepcions d’aquesta norma són el grec, l’hebreu, el sànscrit, el xinès, el persa i el basc.

La desaparició de llengües ha estat una realitat al llarg de la història. Així, per exemple, la colonització portuguesa que va tenir lloc a Brasil a partir del segle XVI va comportar la desaparició de més de 500 llengües, tres quartes parts del total de llengües que es parlaven aleshores en aquell territori; i a Austràlia, de les 260 que es parlaven a finals del segle XVIII, no es queden més de 20, amb un total de 50.000 parlants.

Actualment, moltes llengües estan en perill imminent d’extinció. Es calcula que entre el 50 i el 90% de les que es parlen avui dia desapareixen en els propers cents anys. El futur d’uns llengua depèn del nombre de persones que la parlen, però sobretot de la seva importància geogràfica, social, cultural, econòmica, tecnològica i política. El perill més evident és la progressiva substitució per altres llengües de caràcter majoritari i internacional. Al capdamunt de les quals es troba l’anglès.

·         Llengües en perill:  A Amèrica es parlen unes 1.000 llengües autòctones, i a l’Àfrica, unes 2.000. La majoria poden desaparèixer d’aquí a pocs anys.

·         Llengua i estat: No sempre una llengua es correspon amb les fronteres d’un estat. N’hi ha que es parlen en molts estats diferents, com l’anglès, el castellà o l’àrab; en canvi, en molts estats se’n parla més d’una, com és el cas d’Espanya, o moltes, com a l’Índia, Nigèria (unes  400) o Papua Nova Guinea (unes 750). Les llengües que són utilitzades per l’Administració de l’Estat s’anomena llengües oficials.

http://www.youtube.com/watch?v=-NyGe6Sf_UE